‘Turbines de Gas de Cicle Obert’

Turbines

Turbina és el nom genèric que es dóna a la majoria de les turbomàquines motors. Aquestes són màquines de fluid, a través de les quals passa un fluid en forma contínua i aquest li lliura la seva energia a través d’un rodet amb paletes o àleps.
Les turbines consten d’una o dues rodes amb paletes, anomenades rotor i estator, essent la primera la que, impulsada pel fluid, arrossega l’eix en el qual s’obté el moviment de rotació.
El terme turbina sol aplicar també, per ser el component principal, al conjunt de diverses turbines connectades a un generador per a l’obtenció d’energia elèctrica.

Les turbines, per ser “turbomàquines, poden classificar d’acord als criteris exposats en aquell article. Però en el llenguatge comú de les turbines sol parlar de dos subgrups principals:

Turbina Pelton, aquesta és una turbina hidràulica d’acció d’admissió parcial.
Són aquelles el fluid de treball no pateix un canvi de densitat considerable a través del seu pas pel rodet o pel estator; aquestes són generalment les turbines d’aigua, que són les més comuns, però igual es poden modelar com turbines hidràuliques als molins de vent o aerogeneradors.
Dins d’aquest gènere sol parlar-se de:
Turbines d’acció: Són aquelles en què el fluid no pateix cap canvi de pressió a través del seu pas pel rodet. La pressió que el fluid té a l’entrada a la turbina es redueix fins a la pressió atmosfèrica a la corona directriu, mantenint constant en tot el rodet. La seva característica principal és que no tenen canonada d’aspiració. La principal turbina d’acció és la Pelton, el flux és tangencial. Es caracteritzen per tenir un nom específic de revolucions baix (ns <= 30). El distribuïdor en aquestes turbines s’anomena Injector.
Turbines de reacció: Són aquelles en què el fluid si pateix un canvi de pressió considerable a través del seu pas pel rodet. El fluid entra en el rodet amb una pressió superior a l’atmosfèrica ia la sortida d’aquest presenta una depressió. Es caracteritzen per presentar una canonada d’aspiració, la qual uneix la sortida del rodet amb la zona de descàrrega de fluid. Aquestes turbines es poden dividir atenent a la configuració dels àleps. Així, èxit les turbines de àleps fixos i turbines amb àleps orientables radial). L’ús d’àleps orientables permet obtenir rendiments hidràulics grans.
El rang d’aplicació (una aproximació) de les turbines, de menor a major salt és: kaplan-francis-Pelton
El nom específic de revolucions, de menor a major és: Pelton-francis-kaplan. Com més gran és el nombre específic de revolucions, tant major és el risc de cavitació de la turbina, és a dir, una turbina kaplan té més probabilitat que es doni-hi el fenomen de la cavitació que en una francis o una Pelton.
Molt bé, però què és el nombre específic de revolucions?. És un nom comú per a totes les turbines / bombes geomètricament semblants.
Turbines tèrmiques
Són aquelles el fluid de treball pateix un canvi de densitat considerable a través del seu pas per la màquina.
Aquestes es solen classificar en dos subconjunts diferents a causa de les seves diferències fonamentals de disseny:

Turbines de gas: En aquest tipus de turbines no s’espera un canvi de fase del fluid durant el seu pas pel rodet.
També en parlar de turbines tèrmiques, sol parlar dels següents subgrups:
Turbines a acció: en aquest tipus de turbines el salt entàlpic passa només en el estator, donant-se la transferència d’energia només per acció del canvi de velocitat del fluid.
Turbines de reacció: el salt entàlpic es realitza tant en el rodet com en el estator, o possiblement, només en rotor.
Igual de comú és classificar les turbines per la pressió existent en elles en relació a altres turbines disposades en el mateix grup:
Turbines d’alta pressió: són les més petites d’entre totes les etapes i són les primeres per on entra el fluid de treball a la turbina.
Turbines de mitjana pressió.
Turbines de baixa pressió: Són les últimes d’entre totes les etapes, són les més llargues i ja no poden ser més modelades per la descripció eulerià de les turbomàquines.
Turbines eòliques .


Una turbina eòlica és un mecanisme que transforma l’energia del vent en una altra forma d’energia útil com mecànica o elèctrica.
L’energia cinètica del vent és transformada en energia mecànica mitjançant la rotació d’un eix. Aquesta energia mecànica pot ser aprofitada per moldre, com ocorria en els antics molins de vent, o per bomba aigua, com en el cas del molí multipala. L’energia mecànica pot ser transformada en elèctrica mitjançant un generador elèctric (un alternador o dinamo). L’energia elèctrica generada es pot emmagatzemar en bateries o utilitzar directament.
Vegeu també: aerogenerador
Turbina submarina

Una Turbina submarina és un dispositiu mecànic que converteix l’energia de les Corrents Submarinas en energia elèctrica. Consisteix en aprofitar l’energia cinètica de les Corrents Submarinas, fixant al fons submarí turbines muntades sobre torres prefabricades perquè puguin rotar a la recerca de les corrents submarins, ja que la velocitat de les corrents Submarines varia al llarg d’un any s’han d’ubicar en els llocs més propicis a on la velocitat de les corrents varien entre 3 km / hi 10 km / h per implantar Centrals turbines preferentment en profunditats el més soms possibles i que no danyin cap ecosistema submarí. Les turbines tindrien una malla de protecció que impediria l’absorció d’animals aquàtics.

Una turbina de vapor és una turbomàquines motora, que transforma l’energia d’un flux de vapor en energia mecànica a través d’un intercanvi de quantitat de moviment entre el fluid de treball (entén el vapor) i el rodet, òrgan principal de la turbina, que compta amb pales o àleps dels quals tenen una forma particular per a poder realitzar l’intercanvi energètic. Les turbines de vapor estan presents en diversos cicles de potència que utilitzen un fluid que pugui canviar de fase, entre aquests el més important és el Cicle Rankine, el qual genera el vapor en una caldera, de la qual surt en unes condicions d’elevada temperatura i pressió. A la turbina es transforma l’energia interna del vapor en energia mecànica que, típicament, és aprofitada per un generador per produir electricitat.
En una turbina es poden distingir dues parts, el rotor i el estator. El rotor està format per rodes de àleps unides a l’eix i que constitueixen la part mòbil de la turbina. L’estator també està format per àleps, no units a l’eix sinó a la carcassa de la turbina.
El terme turbina de vapor és molt utilitzat per referir-se a una màquina motora la qual compta amb un conjunts de turbines per transformar l’energia del vapor, també al conjunt del rodet i els àleps directors.

Una turbina hidràulica és una turbomàquines motora hidràulica, que aprofita l’energia d’un fluid que passa a través d’ella per a produir un moviment de rotació que, transferit mitjançant un eix, mou directament una màquina o bé un generador que transforma l’energia mecànica en elèctrica , així són l’òrgan fonamental d’una Central hidroelèctrica.

Un aerogenerador és un generador elèctric mogut per una turbina eòlica accionada pel vent. Els seus precedents directes són els molins de vent que s’empraven per a la mòlta i obtenció de farina. En aquest cas, l’energia eòlica, en realitat l’energia cinètica de l’aire en moviment, proporciona energia mecànica a un rotor hèlix que, a través d’un sistema de transmissió mecànic, fa girar el rotor d’un generador, normalment un alternador trifàsic, que converteix l’energia mecànica rotacional en energia elèctrica.

Dins de la categoria Turbines de Gas de Cicle Obert